Canvis i continuïtats al llarg de l'alta edad mitjana a ambdós costats de la marca

Durant els dies 27-29 d'octubre s'ha celebrat a Saragossa el col·loqui internacional Villa3, dedicat a Historia y Arqueología de las sociedades del valle del Ebro (ss. VII-XI), coordinat per Philippe Sénac, de la Universitat de Tolosa 2. En aquest col·loqui s'ha parlat dels canvis esdevinguts a l'inici de l'edat mitjana, arran de l'arribada dels àrabs i berbers a la península Ibèrica, de la fitna de cap a l'any 900 i dels canvis de l'any 1000. També s'ha aprofundit en el coneixement de les continuïtats en l'ús de les vies, dels llocs de poblament, de les monedes (per exemple durant els primers anys de domini islàmic) o de la ceràmica. Al llarg dels tres dies, han parlat J. Justes i J.I. Royo (sobre Jaca), M. Sancho (el jaciment dels Altimiris), J. Bolòs (canvis i continuïtats en l'hàbitat als Pirineus catalans), R. Martí, J. Gibert i C. Folch (excavacions a l'alta edat mitjana, a Catalunya), C. Laliena i J. Ortega (husun a la vall de l'Ebre mitjà), J.A. Gutiérrez (poders locals a Astúries als primers segles medievals), J. Lorenzo (els Banu Qasi), P. Guichard (els canvis entre els segles VIII i IX), A. Canto (història de les monedes a la Marca Superior), C. Domènech (les monedes a Sharq al-Andalus), C. Alòs i R. Solé (Balaguer), M.-B. Mounier (la Rioja), J. Brufal (la taifa de Lleida al segle XI), Y. de Jugnat (viatges a Orient i el Magreb dels lletrats de la Marca Superior al segle XI) i B. Sarr (Granada).

Reconstruir un sector de la ciutat de Lleida als segles XIV i XV

L'any 2008, va sortir publicat el llibre Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV, editat per Pagès editors i l'Ajuntament de Lleida. Amb aquest llibre s'intentava reconstruir un espai urbà i veure qui hi vivia i quins oficis feia la gent que hi tenia la llar. Per aconseguir aquesta finalitat fou molt important la cartografia que havia de permetre, a partir d'allò que ha arribat fins a nosaltres, reconstruir el que hi havia en època medieval. Amb relació a cadascun dels sectors en què fou dividida la ciutat de Lleida que, als darrers segles medievals, restava closa rere les muralles, es va fer un mapa com el que podeu observar en aquest bloc. En aquest plànol s'hi assenyalava la toponímia més important (d'acord amb els documents dels segles estudiats) i també els principals oficis que hi hauríem trobat (cavallers, metges o notaris, mercaders, sabaters i treballadors del cuir, oficis relacionats amb l'alimentació [flequers, hostalers], treballadors dels metalls, eclesiàstics, treballadors del tèxtil, etc.).

Castelló de Farfanya: un castell, una possible sagrera i un torrent

Durant els dies 21, 22 i 23 de maig s'ha celebrat a Alguaire el VII Congrés sobre Sistemes agraris, organització social i poder local, dedicat a Família pagesa i economia rural i organitzat per Enric Vicedo, Jordi Bolòs i Antonieta Jarne (vegeu: http://www.sistemesagraris.udl.es/VII-FPER/VII-FPER.html). Hi hagué diverses conferències i ponències de Xavier Roigé, Lluís To, M. Àngels Sanllehy, Enric Saguer, Pilar Erdozáin. També es presentaren nombroses comunicacions amb relació a les èpoques medieval, moderna i contemporània. El divendres 22, es va fer una excursió a Castelló de Farfanya, a càrrec d'Ignasi Aldomà i de Jordi Bolòs (i amb la col·laboració d'Imma Sànchez-Boira). Es va visitar aquesta població, que té l'origen a l'edat mitjana. Malgrat que sembli una població castral, quan n'analitzem el parcel·lari actual, veiem la importància que tingué l'església en la seva formació i la possible existència d'una sagrera de trenta passes al voltant del temple de Sant Miquel. Al mateix temps, també ens adonem del pes que va tenir, en l'organització de l'espai pobletà, l'existència del torrent. A partir del nucli inicial, el creixement es va produir amb relació amb unes illes de cases, situades al sud del carrer del Torrent, i amb relació als diversos camins que sortien del nucli urbà. Tota la zona urbanitzada restà closa per uns murs, on s'obriren diversos portals. D'altra banda, per entendre aquesta població, cal conèixer el seu terme, solcat pel Farfanya i irrigat, ja des d'abans de la conquesta comtal, que s'esdevingué vers els anys 1115-1116 (amb relació amb aquest aspecte, podeu consultar el llibre de Carolina Batet; http://arqueopaisatge.blogspot.com/2007_11_01_archive.html).

Els itineraris de Jaume I el Conqueridor

Durant els dies 1 i 2 de desembre s'ha celebrat a Girona el congrés "Economia rural i articulació urbana. Jaume I, família i cort", organitzat per l'Institut d'Estudis Catalans, amb el patrocini del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Hi hagué ponències de Gaspar Feliu (sobre l'explotació de la terra), Pere Benito (la senyoria rural), Paul Freedman (la pagesia), Aymat Catafau (els Comtats), Philip Banks (el món urbà), Teresa Vinyoles (la vida quotidiana), Jordi Bolòs (sobre els camins en temps de Jaume I), Mercè Aventín (fires i mercats), Claire Ponsich (Jolánta Arpád), Elisa Varela (les amistançades), Míriam Cabré (els trobadors), Eduard Feliu (la cultura jueva) i Josep. M. Salrach (que féu una valoració del regnat). Ha estat coordinat per M. Teresa Ferrer.
El mapa reflecteix els itineraris del monarca entre els anys 1246 i 1262. S'hi remarquen les vies més transitades.

Topònims i història

Comparar el que diuen els documents vells, amb els mapes actuals i amb els estudis de toponímia pot permetre d'entendre moltes coses sobre la història de qualsevol territori. Respecte a l'espai representat en aquest mapa, podem contraposar el topònim Cerc, que vol dir "alzina", amb Ortedó (o Artedó), que té també el significat d'indret on hi ha alzines. El primer topònim és romànic i el segon és preromà. En el moment en què es van crear aquests dos establiments humans, plausiblement a l'alta edat mitjana, la comunitat que vivia en el primer lloc, a Cerc, devia parlar un llatí vulgar (que poc després esdevingué català), mentre la segona comunitat, situada en un indret una mica més alt, parlava encara una llengua preromana.

Mapes sobre l'evolució dels límits del bisbat de Lleida (segles XII-XX)

Jordi BOLÒS - Joan Ramon PIQUÉ, "El bisbat de Lleida: un territori i unes institucions", Arrels Cristianes, vol. I: Temps de forja. Els inicis i l'alta edat mitjana. Segles V-XII, Pagès editors - Bisbat de Lleida, Lleida, 2008, pàgs. 249-266.
Acaba de sortir publicat el volum I d'Arrels Cristianes, amb nombrosos treballs dedicats a l'estudi del bisbat de Lleida als segles V-XII.

Representar la conquesta de la plana de Lleida (1149)

Quan fem un mapa històric, hem de preocupar-nos que les persones que l'observen vegin allò que és més important. Per això, crec que, moltes vegades, les corbes de nivell no són indispensables i que, fins i tot, poden ésser un destorb amb vista a la comprensió d'altres realitats més importants. En aquest cas, en fer aquest mapa que il·lustra la conquesta de la plana de Lleida, l'any 1149, vaig preferir cridar l'atenció, en primer lloc, en el procés d'ocupació del territori (de més fosc a més clar). Les diferents etapes resten reflectides com si fossin corbes de nivell. D'altra banda, les sagetes ens mostren el recorregut dels diversos exèrcits conqueridors. Finalment, els punts de diversos colors ens situen la ublicació dels castells islàmics (en verd) o comtals (en vermell).