Tuesday, February 08, 2005

Cartografia i món urbà


La cartografia històrica de les ciutats catalanes ha canviat molt aquests darrers anys. Pel que fa a Barcelona, cal citar en primer lloc l’obra d’A. Garcia i Espuche i de M. Guàrdia, Espai i societat a la Barcelona pre-industrial (1986), que conté 89 làmines, la major part de les quals mapes i plànols. També podem esmentar els diferents mapes, relacionats amb aquesta ciutat, editats a la Història de Barcelona, d’Enciclopèdia Catalana, a part de molts altres mapes publicats en diversos llibres i articles. Per exemple el llibre de S. Bensch, Barcelona i els seus dirigents, 1096-1291 (2000).
Pel que fa a Girona, els avanços han estat importants. S'ha fet un esforç notable per cartografiar la història de la ciutat, alhora que es feia un estudi de la documentació escrita. Podem esmentar els llibrets acurats de J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera, publicats per l’ajuntament d’aquesta ciutat, d’una manera especial el tercer, dedicat a reconstruir La ciutat de Girona en la 1ª meitat del segle XIV (1998). Tampoc podem oblidar els treballs de Ch. Guilleré, que sempre inclouen mapes.

Pel que fa a Lleida, tenen molt mèrit els mapes publicats per J. Lladonosa, entre els anys 1961 i 1978, on s’intentava de reconstruir l’urbanisme de les diverses parròquies lleidatanes. Darrerament hem continuat fent recerques sobre l'urbanisme de la ciutat (vegeu mapa annex).
Altres ciutats o viles de les que tenim mapes en què s’intenta de fer una reconstrucció del seu urbanisme són Tarragona, Vic, Perpinyà, Olot, Tortosa, Manresa, Fraga, Balaguer, Montblanc, Reus, Sabadell, etc. Mereix un esment especial el treball que feren M. Riu i M. Segret en relació amb la vila de Sant Llorenç de Morunys, publicat l’any 1969. A partir d’un capbreu, feren una detallada reconstrucció del parcel·lari d’aquesta vila del Solsonès.


Lleida al segle XV Posted by Hello

Sunday, February 06, 2005

El mapa mostra la creació d'un paisatge



Si veiem detingudament els ortofotomapes actuals, ens adonem que a la plana de Vic han perdurat nombrosos testimonis de formes el·líptiques o gairebé circulars que han restat fossilitzades en els límits de les parcel·les actuals dels camps. Aquesta realitat, d’acord amb els estudis fets fins ara, ens pot permetre de pensar que es tracta de formes nascudes arran d’un procés de rompuda i de desforestació del territori. Aquestes formes són molt semblants a d’altres que s’han trobat en altres països de l’Europa occidental. Immediatament, però, ens hem de plantejar el problema de la datació d’aquestes realitats. Per intentar datar aquests límits podem seguir diversos camins. Podem establir relacions amb elements del paisatge anteriors ben datats (com les centuriacions) o bé podem establir nexes amb els elements que generaren aquests espais (per exemple, les vil·les carolíngies). En darrer lloc, si és possible, hem d’establir si hi ha elements posteriors (com els masos creats a l'edat mitjana central) que transformin l’element del paisatge arqueològic –una forma el·líptica o quasi circular fossilitzada en el parcel·lari– que volem datar.

Creació d'un paisatge medieval Posted by Hello


Wednesday, February 02, 2005

Cartografia i història del paisatge


Cartografia i paisatge històric Posted by Hello

Una de les disciplines històriques en què l’ús de la cartografia és més important és l’estudi del paisatge arqueológic, de l’organització del territori (vegeu web: http://paisatgecat.blogspot.com). És també una de les línies de treball més recents. En aquest cas els mapes no tenen només un paper complementari, sinó que gairebé sempre adquireixen un paper fonamental i esdevenen una font indispensable per a conèixer el paisatge històric.
L’any 1955, el professor W. G. Hoskins escrivia: “el paisatge anglès per ell mateix, per a aquells que saben llegir-lo, és el document històric més ric que posseïm”. Sense l’ajuda dels mapes aquesta feina de llegir el paisatge seria molt feixuga, gairebé impossible. En un llibret seu publicat l’any 1967, titulat Fieldwork in Local History, que és en realitat un manual per a introduir el lector a l’estudi dels temes d’història del paisatge, hi ha vuit mapes molt ben triats que ens mostren la importància de la cartografia. El llibre de M. Aston Interpreting the Landscape, de l’any 1985, veritable manual que ens permet d’endinsar-nos en les recerques sobre l’arqueologia del paisatge, inclou 94 il·lustracions, la gran majoria de les quals mapes o fotografies aèries. Si ens fixem en quin són els principals camps tractats, veurem la importància i la necessitat de la cartografia històrica com a suport per a entendre la història del paisatge arqueològic. Altres recerques d’estudiosos del paisatge anglès ens mostren la valoració dels mapes; fixem-nos en els treballs de D. Hooke, de B. Roberts, J. Bond, C. Lewis, etc.
Les recerques arqueomorfològiques a França tenen l’origen en els treballs fets per G. Chouquer i F. Favory sobre els paisatges romans, solcats pels límits de les centúries. Evidentment, el mapa i la fotografia aèria són les eines fonamentals per a l’estudi d’aquests paisatges, romputs i treballats pels nostres avantpassats. La metodologia aplicada també es pot fer servir a l’hora d’estudiar els paisatges medievals. D’altra banda, en fer aquesta mena d’estudis, cal tenir present la llarga durada, on els límits cronològics establerts pel costum —per exemple en relació amb l’edat mitjana— poden esdevenir fútils i àdhuc entorpidors del coneixement. Trobem alguns treballs molt remarcables als tres volums de Les formes du paysage, editats sota la direcció de G. Chouquer. Uns mapes acurats en són un complement imprescindible.
En fer els Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia hem cregut indispensable incloure alguns mapes sobre l’evolució del paisatge. En el mapa adjunt (J. Bolòs – V. Hurtado, Atles del comtat de Manresa (798-993), Dalmau Editor, Barcelona, 2004, pàg. 51), relacionem les vies, les centúries romanes i els llocs de poblament. Aquesta possibilitat de relacionar les diverses realitats sobre un paper, un mapa, ens pot permetre d’entendre més bé com es va organitzar i com va evolucionar aquest territori al llarg de l’alta edat mitjana.


Tuesday, February 01, 2005


Portada del llibre Cartografia i història medieval Posted by Hello

Un llibre sobre cartografia històrica

Jordi Bolòs, Cartografia i història medieval, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2001

Índex del volum:

Presentació
1. Cartografia i cartografia històrica
Breu història de la cartografia
La cartografia històrica fins al segle XIX
La cartografia histròrica actualment
La cartografia històrica a Catalunya i a la resta de Països Catalans
Conclusions
2. Mapes polítics: límits, dominis, guerres. Mapes i història religiosa
Gairebé tot té uns límits
Batalles i campanyes militars
Límits i dominis de l'Església: bisbats, parròquies i comunitats religioses
Conclusions
3. Mapes de poblament. Economia i societat. Ciutat i urbanismer
Mapes econòmics i socials als atles històrics
Poblament
Economia
Societat rural i urbana
Urbanisme
Conclusions
4. Mapes i paisatge rural
Introducció
Elements del paisatge
Tipus de pobles
Formes de poblament
Pobles abandonats i canvis en el poblament
Camps i parcel·les
Boscs i aiguamolls
Vies i sèquies. Sistemes hidràulics
Altres elements: molins i fargues
Conclusions
5. Mapes i història de la cultura. Art. Toponímia
Introducció
Cartografia històrica i història de l'art
Cartografia històrica i història de la cultura
Cartografia i toponímia històrica
Conclusions
6. Com fer un mapa
Introducció
Tipus de mapes
Problemes a l'hora de triar la informació
Com hem de representar la informació
Escales, orientació, coordenades i corbes de nivell
Lletres, signes i colors
Conclusions: alguns consells pràctics
Bibliografia