Thursday, July 11, 2013

Un paisatge agrari molt "vell" a l'Alta Cerdanya


Er (a l'Alta Cerdanya) és un poble que té (com la majoria dels pobles cerdans) un nom preromà, que Joan Coromines interpretà com *ece-erri, ‘el poble assolellat’ (Onomasticon Cataloniae 4, p. 75). Er, amb una església dedicada a la Mare de Déu i una altra a Sant Genís, és un indret que podem suposar que fou habitat des de la més remota edat mitjana. La vall d’Er neix als peus del Puigmal. La zona conreada del terme d’aquesta població s’estenia, sobretot, a l’oest i al nord del nucli habitat, a les dues ribes de la ribera d’Er i al vessant de ponent de la serra de Sant Joan. Mentre al llarg de la ribera d’Er predomina la centuriació que hem batejat com a "A2", al vessant de la suau serra de Sant Joan, trobem les interessants restes d’uns camps que s’organitzaren bàsicament segons la centuriació "C". Trobem aquesta centuriació C sobretot a la contrada de Talló, però també la descobrim en molts indrets d’aquest sector més oriental de la comarca cerdana. Aquests camps abandonats (que representem amb un color verd), els marges dels quals han restat fossilitzats en el terreny, s’orienten segons "C" i, en part, també segons "B". L’orientació de la centuriació "B" és precisament la que trobem en el límit que fa de partió entre el terme d’Er i el terme de Vedrinyans. Creiem que és interessant aquest exemple precisament perquè aquest espai “fossilitzat” de trossos de terra, situat a la serra de Sant Joan, al terme d’Er i a tocar del terme de Vedrinyans, ha perdurat amb pocs canvis al llarg de més de quinze segles. Per aquest motiu el podem considerar com a una “relíquia” molt notable del paisatge històric. Fragment de: J. Bolòs, "Paisatge històric, cartografia i societat a l’alta edat mitjana: l’exemple de la Cerdanya", a Poblament i societat als Pirineus els darrers dos mil any, Territori i Societat: el paisatge històric, vol. VI, Universitat de Lleida, Lleida, 2013 (en curs de publicació).

Tuesday, July 09, 2013

Un atles molt detallat de com era una contrada anglesa els anys 1300 i 1770


Tracey PARTIDA – David HALL Glenn FOARD, An Atlas of Northamptonshire. The Medieval and Early-Modern Landscape, Oxbow Books, Oxford, 2013, 150 pàgs i 172 mapes. Aquest magnífic atles de gran part del Northamptonshire és el resultat d’un treball de camp i d’una recerca feta, a partir dels documents, des dels anys seixanta del segle passat. És el primer estudi del paisatge històric d’una contrada anglesa presentat com a un conjunt de mapes fets a tot color i amb un gran detall. Els 172 mapes han estat dibuixats a partir del coneixement de les dades arqueològiques i a partir de les fotografies aèries i de la consulta dels mapes històrics. En aquests mapes de l’atles es representa el paisatge medieval: es mostren els camps oberts amb llurs solcs (open field furlongs), els boscos, les pastures i els prats. També s’hi representa el paisatge de closes anterior a l’anomenada parliamentary enclosure. També inclou una cartografia molt precisa de cada nucli de població, en que se’ns mostra cada casa i cada camí. Les dades foren integrades i analitzades fent ús d’un SIG o GIS. Al llarg dels cinc capítols inicials, els autors exposen aspectes d’aquest paisatge representat als mapes, amb la intenció de definir el caràcter i l’evolució dels camps oberts, del bosc, de les closes i del poblament. Índex: 1. Introducció. 2. Forests i boscos. 3. Camps oberts. 4. Closes. 5. Poblament rural. A partir de la pàgina 151 comencen els 86 mapes de l’època medieval (c. 1300) i els 86 mapes de l’edat moderna (c. 1770). Els mapes són representats a escala 1:25.000. Alguns dels símbols de l’atles medieval són: jaciment saxó, necròpolis saxona, establiment humà indeterminat, església, capella, camp obert, pastura, prat, aiguamoll, matollar, bosc, àrea habitada, límit de poble i terra sense dades.